Productora: Qwerty Films, Pathé, BBC Film i Paramount Pictures
Pel·lícula britànica de 2016 dirigida per Stephen Frears
Protagonitzada per Meryl Streep.
Florence Foster Jenkins és una pel·lícula genial interpretada per Meryl Streep en el paper de Florence Foster Jenkins, Hugh Grant com a St. Clair Bayfield espòs de Florence i Simon Helberg en el de Cosmé McMoon el sorprès pianista que acompanya la Florence en els concerts, com a actors principals, en la que sobretot aquests actors hi fan una actuació rodona d’aquelles mereixedores de tots els Òscars que s’han lliurat fins ara. Però no només ella, també Simon Helberg per la cara de sorpresa que s’assembla molt a la nostra, espectadors del film quan sentim a cantar Florence Foster, i Hugh Grant que sempre actua al cent per cent.
Florence Foster diuen que era una milionària novaiorquesa que es pensava que era una cantant d’òpera amb possibilitats. El problema era que ningú no va gosar informar-la que no arribava al nivell mínim per actuar. Per aquest motiu va tirar endavant, va gravar discos i va actuar al Carnegie Hall de Nova York. I se’n va sortir, va tenir un èxit clamorós si no fos que no era pel motiu que ella creia sinó per la hilaritat que provocava en tothom que l’escoltava.
Cal entendre que eren temps de guerra, els soldats i el món en general estaven àvids d’alegries i de bons moments, un clima ideal per entomar allò que oferia Florence Foster, una estona de rialles incontenibles que el públic dissimulava amb aplaudiments clamorosos. Diuen que els seus discos van ser els més venuts d’aquella època i que eren escoltats com a antídot contra les depressions. I si ho analitzes fredament te n’adones que era un espectacle insuperable, només que no ho interpretaven de la mateixa manera la cantant i el públic assistent. Quantes coses no hi deu haver a la vida que serien celestials si les oferíssim com allò que realment esperen els demés, i això ho saben sobradament els publicistes (si un menjar no té presència ven-lo com a ecològic).
Resumint, jo també vaig riure molt, com feia temps que no reia. I com que sóc dels que pensen que allò que em passa a mi és possible que li passi a tothom, doncs us ho dic de cor: Feu-me cas i mireu-la si en teniu ocasió. Estic molt convençut que m’ho agraireu.
Aleix Font, 24 de febrer de 2023.
